minimizza
Testi di Pisa
Tutti i testi | Testi della sezione | sezioni:

Terramagnino da Pisa

Doctrina d'acort


Proemi de Doctrina d'Acort

Enl nom de Dieu qu'es subiranz
Paire, Fillz, Esperitz Sanz
e guidonz de totz pecadors,
fauc mon Acort pels amadors
5ques amon saber ab drechura,
qals es aicella parladura
ques ha en chanz maior plajensa
e mai avinen s'ajensa.
E si enten molt estendre
10mon dit, nuls ab drech reprehendre
me·n deu hom, quar en pauc escrich
no podon ges caber gran dich,
e breus ditz confuzios
concreia mantas sazos.
15
[p. 111]
Mas si eu claramen dezir
e mai mas paraulas dir,
obs es que mos ditz s'espanda
per drech' e per longa landa;
e s'afanz feiramenz m'estreign
20vigors mon coratge enpeign,
car sai que ses gran afan
hom no pot far obra prezan.
Eu voil que cascus q'a pretz rics
l'entende, no avols ni trics.
25Don ieu, Teramaignis de Piza,
comenz en aquesta guiza.

Indice

1. Començament de doctrina provincial vera e de razonable locucio.

Tot enaisi con le rubis
sobre totas peiras es fis
a l'aurs sobre·ls metals cars,
sobre totz razonatz parlars
5parladura lemoizina

[p. 112]
es mais avinenz e fina,
quar elha quais se razona
con la gramatica bona;
per tots los nombres sengulars
10e per tots los plurals anars
e per cas e per drech genre
la deu dir qui l'am' apenre,
e per paraulas ajectivas
e per finas substantivas,
15per comunas, oblics e retz,
masculis jes e femnis dretz,
per personas e per temps,
e per motz eisegatz ensemps
e per razon continuada
20qui per obs no sia biaisada,
e per totas veraias parts
d'oracion cui grazid' arts

[p. 113]
ren lo sieu cami ubert,
del parlar razonat per cert:
25so es pels verbs e per los noms,
pels particips e pels pronoms,
averbis, prepozicions,
conjunsions, enteriesions.
Perque vuoil sapchatz, amador
30qui deziratz haver valor,
que totas paraulas bonas
substantivas, jes, personas
demostron puramen e genz,
e sostenon grazidamenz
35e sostengudas son veztal
e sustansi' han natural.

[p. 114]
Las ajectivas son del nom,
del particip e del pronom,
qui non podon sens nom estar
40e han plural e sengular
e mostron calitat e gen
e person' en entendimen.
De preposicions aqui
e dels averbis atressi
45e conjunsion, jes vos dic,
e enteriession, amic,
quar singulars ni plurals han,
ni demostron jen ni van
per personas ni per temps jes,
50la lur parladura no es
sostenguda per alcun fach,
ni sosten, tan ha flat contrach.
Las sustantivas aitals son:
emperaire, reis, e baron,
55
[p. 115]
e totas autras qui en ver
mostron substansa qui vezer
se pot o qui vezer no·s pot.
Don ieu vos dic en cestui mot
qu'an nom per ço sustantivas
60car sostenon ajectivas;
e podets far oracion
ses ajectivas ab razon,
ab lo verb, aisi com ieu dic:
« Seigner sui del castel de Vic ».
65Encara: « Cavalliers melura
per jutg' Ogolim de Galura. »
Ajectivas hom appella
aisi com bos, bels, bona, bella,
fortz, plazens, sufrens e vils,
70
[p. 116]
avinenz, temenz e sotils,
e las autras per semblansa
qui mostron quals es substansa,
o que canta, o que fai,
o que sufre, o com vai;
75ajectivas hom las clama
quar dreig entendimen brama
le lur labors ses valedor
de la substantiva color.
De los ajectius parlars
80de tres maneiras es l'afars:
masculin apella hom l'un,
l'autre femnin l'autre comun.
Mascolis con bos e blancs,
guis e bels e larcs e francs,
85e tuit cill qui mascle mostron.
Le femnis es tot aisi con

[p. 117]
ieu devisi aqui: franca,
bona, bella, gaia, blanca,
e tuit acill q'hom repauza
90ges en la femnina cauza.
Le comuns es si con sufrenz,
fortz, vils, e sotils e plazenz,
e tots ceils de tal maniera
obs es q'hom comuns enquiera,
95car los pot hom tan ben asir
ab mascle com ab femne dir.
Ara tot aiso voil sapchatz
que gramatica, en vertatz,
cincs genres razonatz fai:
100masculin e femnin verai,
neutre, comu e omne cert.
Mas si con hai enanç profert,
las paraulas substantivas
e totas las ajectivas
105
[p. 118]
son en totz chanz masculinas
o comunas o femninas,
e en la lur entenson
petitas e grandas son,
e hom las grandas asetar
110ben pot e breumen pauzar
el sengular nominatiu
e encar' el vocatiu
pel neutre qu'es tant adautz,
con dis d'Aurenga Rembautz:
115« Assats m'es bel que de novel »,
e con dic: « Mal m'es q'has castel
e bon mi saupr' anar vas Piza »;
si van li autre d'aital guiza.
Gramatica fai femnina
120arbres e chanz mascolina,

[p. 119]
e en chanz es femnin' amors,
en gramatic' a mascle cors,
en gramatica neutre amar
e comuns es ditz en chantar.
125Aisi totas autras del mon
paraulas masculinas son,
o femninas o comunas,
que no ne romanen alcunas
enforas aicellas totas
130de las quals hai fachas notas,
qui per cert han breviamenz
pel neutre, so sapcha la jenz,
e no·s pot noms substantius
abreviar mas l'ajectius.
135Ben devetz tuit saber ara
lo parlar qui non esgara
e celui qu'entendimen fin
ha de mascolin e femnin.

[p. 120]
La parladur' ajectiva
140e tota la substantiva
s'aluoigna enls nombres amdos
e dels ses cas es la razos;
so es dels singulars retz rics
e de tots los plurals oblics
145quar ensemps se ressemblon
e atressi s'abrevion
en tots los oblics sengulars,
encar' en los rets plurals cars,
car se semblon eizamen;
150don vos darai semblan parven
de totz retz e oblics complitz
con dis us trobaire grazitz,
ch' ac nom En Giraudos le Ros:
« e qui es mos amics bos
155mostre sa bella semblança
quar jur que long' esperança ».

[p. 121]
Amics es le nominatius
singulars. Mas vocatius
es, con dis cell qui fes l'Acort:
160« Amics, q'has dich? No sabs confort?
Son egieignos e gallart
miei dich e miei sotil dart. »
Encar' escriu en aquest fueil
si con dis En Pons de Capdueill:
165« Amics Beutranz, lo trop amar
no vullatz, ni lonc esperar. »
E le pros En Peire Vidals
els oblics plurals ditz motz tals:
« E mos cars filz, le coms Henrics,
170ha destrutz totz sos enemics. »
Ara vuoill dir dels plurals retz
q'auzitz los sengulars havetz,
con dis Andrianz del Palais,
trobaire bos e verais:
175« Per qu'ieu part egalmenz

[p. 122]
lo mal qui·m fai doler.
Que·l terç vuoll retener,
quar totz es trop cozenz.
L'autte terç, per m'amor,
180partan tot entre lor
miei amic a lur taill;
qui non ha, no·s baraill. »
Gauselm Faiditz, qui hac pretz fi,
dis el nominatiu aisi:
185« Quan dui amic s'acordon d'un voler,
so que l'us vol, zo deu l'autre voler. »
Del vocatiu plural retraire
vuoill con dis N'Ucs, fis trobaire:
« Amic verai a vos me plaign
190quar fin' amors no me refraign ».
L'oblic singular vos desveill
com dis En Girautz de Borneil:
« A tot home qui ben ames,
hagr'obs q'un bon amic trobes
195en cui no s'anes duptan. »
E dis Folquetz de pretz prezan,
qui dis sobre tots chantars amoros:
« Mas trop servirs ten dan mantas sazos

[p. 123]
quar son amic en pert hom, so auch dir. »
200Per que eu vuoill que dejatz presumir
de conoiser ben o mai
lo parlar tot q'aisi vai,
quar totz per aital semblan
se parla con dic denan;
205e per que mai entendimen
n'ajatz, dic son variamen.

2. Nominatio «hic amics», G. «amic», D. « amic », A. « amic », V. « amics », Ab. « ab amic» «per amic» «del amic» «en amic» «ses e senes amic». E plural «amic», G. «amics», D. «amics», A. «amics», V. « amic », Ab. « ab amics » « pels amics » «dels amics» «en amics» «ses e senes amics» et. cr.

Dich ai con en aluoignamen
es ditz e'n abreviamen
le parlars adretz mascolis,
ara dirai dels femnis.
5La parladura femnina

[p. 124]
tals en a fenis, e·s declina
aisi con domna, blanca, bella,
gaia, poma, e isnella,
e mantas de cestui anar
10con savis hom pot esgarar.
E con dirai, va·ssos cors
ses alcunas autras colors,
e es breus els cars singulars
e longs els plurals variars.
15Dels singulars vos dauc aitals
semblanç com dis Peire Vidals,
qui no hac la valor manca:
« Car' amia dos' e franca
convinenz e bell' e bona,
20mos cors a vos s'abandona. »
Encara dis Fabres d'Uzes le bos:
« No·m platz rics hom si no es amoros,
ni·m plai domna si gent no acuellis,
ni·m plai donzelz si de gauch no servis. »
25Dich ai con·s deu abreviar,
ara dic con·s deu aluoignar.
D'En Bernat de Ventador, q'hac
pretz sobre·ls bos, ieu vos retrac,
qar dis en sa chanson en ver:
30
[p. 125]
« De las domnas me dezesper ».
Encara vos don semblanz
aisi con dis En Andrianz:
« Ai domnas e seignor
de Proens' e d'aillor »;
35eu voil que vos dejatz garar
si con ieu vari son anar.

3. Nominatio «franca», G. «franca», D. «franca», A. «franca», V. «franca», Ab. «ab franca»; plural «francas», G. «fran- cas», D. «francas», A. «francas», V. «o francas», Ab. «ab francas», et cr.

De la femnina qui en a
vai, dich ai segon mon tala.
Ara vos vuoill ieu dir jes
de cella qui fenis en es,
5aisi com sazos e amors,
calos, e chansos e colors,
e l'autra qu'es de simil guiza.

[p. 126]
Enaisi com hom prims desguiza,
els oblics singulars breumen
10es ditz, e en aluoignamen
si deu dir en totz autres cas
per ver e autramen no pas;
e dirai vos en cestui mot
com dis Gizbertz de Poisibot:
15« Que·s dobla valors
de far ben, e honors,
lai on mestier han,
anz q'hom quera ni deman ».
Bernartz de Ventador le gais,
20qui molt avinen retrais,
dis en son chan eizamen:
« Ben es mortz qui d'amor no sen
al cor qalqe dosa sabor ».
Reigals de Berbezil, q'honor
25hac molt, dis en un dels sos canz:
« Ma chansos er dorgumanz ».
E dis En Folquetz de pretz bon:
« Tant mou de corteza razon

[p. 127]
mon chan que no i puesc fallir,
30amanz, i dei mell avenir ».
Encara vos vuoil ieu mostrar
con dis en celui eis chantar:
« S'anc parlei en ma canson »,
e dis: « Per tal no m'abandon
35que ieu semprars ai auzit dir
que mensoigna no·s pot cobrir
que no mora qualque sazon ».
E tot aisi vai e s'espon;
e perque hajatz cor mellor
40dirai con sos variars cor.

4. Nominatio «hec amors», G. «amor», D. « amor », A. « amor », V. « amors », Ab. « ab amor» et cr. E plural «amors», G. « amors », D. « amors », A. « amors », V. « amors », Ab. « ab amors » et cr.

Encara vuoill qe sapchatz
qu' i ha de paraulas assatz
qui en los nombres sengulars
s'aluoign' e els plurals anars,
5aisi con vis e volentos,
cors, solatz, lais, delechos,
e braz, glaz, vas, nas, e cas,

[p. 128]
pres, engres, luz e flas e gras,
reclus, claus, repaus, envers,
10us, romanz, vers, travers, convers;
e nom propri eizamen
de luecs han tal aluoignamen,
con Piza, Luca, Florensa,
Marseilla, Jenov' ab Plajensa.

5. Nominatio «cors», G. «cors», D. «cors», A. «cors», V. «cors», Ab. «ab cors»; et plural «cors», G. «cors», D. «cors», A. «cors», V. «cors», Ab. «cors», et cr.

Per aquestas l'autras saber
podon l'entendedor en ver.
Paraulas i ha encara
aisi com hom prims esgara,
5qui s'aluoigno ab drechura
sol per us de parladura
en totz los nombres, qar la jenz

[p. 129]
las ditz assatz mai avinenz,
con cantairitz e amairitz,
10emperairitz e trobairitz.

6. Nominatio «chantairitz», G. «chantai- ritz», D. «chantairitz», A. «chantai- ritz», V. «o chantairitz», Ab. «ab chan- tairitz», et cr. Et plural «chantairitz», G. «chantairitz», D. «chantairitz», A. « chantairitz », V. « o chantairitz », Ab. « ab chantairitz » « ses e senes chan- tairitz» et cr.

E enaisi con dich ai
totz le lur variars vai.
Paraulas hi a qu'aluoignar
se podon e abreviar
5els acusatius singulars,
tant es avinenz lur afars,

[p. 130]
con dis: per pagat mi teign
e ieu per pagatz mi teign,
e m teign per gais e per gai,
10aisi totz l'autre parlars vai
qui es de la lur mainiera.
Per que eu·s dirai enquiera
e entendatz vos qui prim etz,
que totz en los singulars retz
15es loncs e enls plurals oblics,
con dis Arnautz de Maroill rics
de pretz e de valor fin' e grazida:
« Si con li peis han e l'aiga lur vida,
l'hai eu en amor e totz temps l'haurai ».
20Gauselms Faiditz en son complanch retrai:
« Fortz canza es e tot lo major dan ».
Ara doni dels retz plurals semblan,

[p. 131]
quar fan tuit, con dis Rigals de valors:
« Tuit demandon qu'es devengud' amors,
25e ieu a totz en dirai la vertat;
[tot eissamen con lo soleilz d'estat ».]
Ara·us dic en cestui mot
qu'els oblics sengulas fai tot,
con dis Peire Vidals en ver:
30« Tant hai de sen e de saber
que del tot sai mon mel chauzir
e sai conoiser e grazir ».
Mas encara vos vuoill donar
semblansa del sieu variar.

7. Nominatio «tots», G. «tot», D. «tot», A. «tot», V. «totz», Ab. «ab tot»; et plural «tuit», G. «totz», D. «totz», A. «totz», V. «tuit », Ab. « totz ».

El vostre cor sapchatz, aman,
q'aisi l'ajectiu comun van
con sotils, vils, temenz, sufrenz,

[p. 132]
fortz, avinenz, e plazenz;
5els singolars s'aluoignon
e els oblics s'abrevion,
els retz plurals breviamen
han e els oblics luoignamen,
e dezir dir veraiamen
10con vai le lur variamen.

8. Nominatio «sotils», G. «sotil», D. «so- til», A. «sotil», V. «sotils», Ab. «ab sotil» «ses o senes sotil» et cr. Et plural « sotil », G. « sotils », D. « sotils », A. «sotils», V. «sotil», Ab. «ab sotils» «ses o senes sotils».

Els primiers retz deu hom us dire
e en tots oblics un assire,
e en totz retz si deu dir dui,
en totz oblics dos s'adui;
5totz autres nombres troq' a mil
deu hom dir per aital estil,

[p. 133]
ses cen, quar sol d'una maniera
es ops que cascuns l'enquiera;
e per voler primamen far,
10dezir un e dos variar.

9. Nominatio «us», G. «un», D. «un», A. «un», V. «us», Ab. «ab un» et cr. Nomi- natio «dui», G. «dos», D. «dos», A. «dos», V. «dui», Ab. «dos», et cr.

Parlat vos hai de mascolina
parladura e femnina.
Mas encara semblanz vos don
de las femnas qui·s ressemblon
5els primiers retz, con sor, mi donz,
nessa, gasca, garça, si donz,
els primiers oblics mi don,
soror, neboda e si don,
e gascona ab garzona;
10e en totz plurals se razona
sorors, gasconas e mas domnas,
e nebodas, a sas domnas,
e garzonas, e aisi van
las autras de cestui semblan:
15
[p. 134]
e per q'haiatz entelech fi,
variarai soror aqui.

10. Nominatio «sor», G. «soror», D. «soror», A. «soror», V. «sor», Ab. «ab soror». Et plural: nominatio «sorors», G. «sorors», D. « sorors », A. « sorors », V. «sorors», Ab. «ab sorors» «ses o senes sorors» et cr.

Dels mascolis noms dirai
con fan els primers retz, on n'ai
qui fan Bos, glotz, e compaignos,
Ucs, bailes, tos, Guis, e Peiros;
5en totz los oblics sengulars,
encara els retz plurals cars,

[p. 135]
fan compaignon, Ugon, Peiron,
aisi l'autre se varion
enls oblics plurals, en ons,
10con fellons, barons e Peirons;
e tuit l'autre se varion
enaisi com vari baron.

11. Nominatio «baros», G. «baron», D. «ba- ron», A. «baron», V. «baros», Ab. «ab ba- ron». Et plural «baron», G. «barons», D. «barons», A. «barons», V. «o baron», Ab. «ab barons», et cr.

Encar', amic, devetz saber
q'els primiers retz hom ditz seigner,
hom e nebots, abas e coms,
prestres e pastres e vescoms,
5e tuit li sengular oblic
e li rech plural van co·us dic,
si con home, nebot, e comte,
preveire, pastor e vezcomte,

[p. 136]
seignor e abat e enfan,
10li oblic plural, con dirai, van
con comtes, enfans e seniors,
homes, preveres e pastors;
e per que mai saber n'hajatz,
ieu vari seignor, so sapchatz.

12. Nominatio «seigner», G. «seignor», D. «seignor», A. «seignor», V. «seigner», Ab. «seignor». Et plural «seignor», G. «seignors», D. «seniors», A. «seignors», V. «seignor», Ab. «ab seignors».

Dels verbals noms sapchatz aqi
que de tres manieras son, si
con trobaire e chantaire,
consiraire e amaire,
5e contraire e mentire,
e sufrire e janzire,
e encara devineire,

[p. 137]
e valeire e tondeire;
aisi con hai escrig adretz,
10fan tuit els singulars retz;
e en totz los oblics primiers
e en los retz plurals en vers,
aisi fan tuit con chantador,
mentidor e devinador;
15els plurals oblics en ors
fan, aisi con fai amadors;
e per un mostrarai si con
tuit li autre se varion.

13. Nominatio «trobaire», G. «trobador», D. «trobador» A. «trobador», V. «tro- baire », Ab. «ab trobador». Et plural «trobador», G. «trobadors», D. «troba- dors», A. «trobadors», V. «trobador», Ab. «ab trobadors».

De los comuns ajectius
vuoill dir e de lur cors honrius,

[p. 138]
qui fan els primiers retz mellers,
menres, jensers e malers,
5pejers, sordejers e bellaire.
Dels primiers oblics retraire
vos dei, qi fan tuit en or,
si con jensor e bellazor;
en plural hom los deu 'luoignar
10con s'eschai e abreviar
segon que lur er aiziva
parladura substantiva,
per que ab la mascolina
parladur' aisi·s declina:

14. Nominatio «mellers», G. «mellor», D. «mellor», A. «mellor», V. «mellers», Ab. «ab mellor». Et plural nominatio «mel- lor», G. «mellors», D. «mellors», A. «mellors», V. «mellor», Ab. «ab mellors» et cr.

Pois qu'eu hai parlat del nom,
razonar dezir del pronom,

[p. 139]
e derrier del verb dirai
enaisi con mell sabrai.
5Perque sapchas, amanz grazitz,
que en le primier rech hom ditz
aicel, aquel, e el, cel, cest,
autre, mos, tos e aquest.
Enls primiers oblics s'adui
10lui, celui, autrui e cestui;
enl rech plural ditz hom il,
aquil, autre, aquest, e cill;
enls oblics plurals ditz hom els,
autres, sos, mos, los e aquels;
15e tot aisi con cel declin,
van tuit li autre mascolin.

15. Nominatio «cel», G. «celui», D. «celui», A. «celui», Ab. «celui». Et pluraliter «cil», G. «cels», D. «cels», A. «cels», Ab. «cels».

Auzit havetz del mascolin,

[p. 140]
ara·us dirai del femnin
qu'el primier rech deu hom dir il,
ma, ta, sa, autra e cil;
5e tuit li singular oblic
van enaisi com ieu vos dic,
ma, ta, sa, la, cella, cesta,
autra, lei, celei, e aquesta;
e en totz los plurals cas
10van aisi com mas, tas, las, sas,
encara autras e cellas,
aquestas, cestas e aquellas.
Els singulars ditz hom nostra,
mieua, sieua, tieua e vostra,
15e en los plurals fai sieuas,
vostras, nostras, tieuas, e mieuas;
e per q'hajatz maior membrança,
jes vos declin il ses duptansa.

[p. 141]

16. Nominatio «il», G. «il», D. «lei», A. «lei», Ab. «ab lei». Et plural «ellas», G. «ellas», D. «ellas», A. «ellas», V. «ellas», et cr.

Las autras d'aital conven
paraulas vai eizamen.
Oimai dels averbis vuoill
ieu parlar, e jes no m'en tuoill,
5que tals hi a q'hom deu en ver
dir breus e loncs, segons q'obs er,
dir breus e loncs, segons q'obs er,
aisi con als, al, mais e mai,
e aillor e allors n'ai,
10e finamen e finamenz,
li autre van eizamenz.
L'autra tota parladura
de l'averbi, gai' e pura,

[p. 142]
e de la preposision,
15e tota la conjuntsion
ab la interiession jes,
totz hom qui prims e savis es
si ben l'esgar', ha obs que sia
d'un sol semblan tota via.
20Oimai en los parlars durs
del verb, per qu'es fortz e oscurs,
vuoill que ma obra s'espanda
per haver largessa granda;
so es de trac, tras e trai,
25retrac, retras e retrai;
encara crei, cres e cre,
recrei, recres e recre,
mescrei, mescres, mescre jes;
encara sui, es e es,
30e los quals parlars han fallit
mant bon trobador e grazit,
per ço car son mai salvatge
a cels qui no han lo lengatge
adrech del proensal parlar,
35
[p. 143]
q'alcun autre q'auga contar.
E per aquo en lo prezen
del indicatiu veramen
trac e retrac variarai:
ieu trac, tu tras, aquell trai.
40Retrac es de guizas aitals,
mas i fallic Peire Vidals
en aquest chan qu'es tan plazenz:
«Jes car estius es bels e genz»
e dis: «Per qu'eu hai dol esmai
45tant que per pauc los huoilz non trai»;
quar ell la tersa persona
en luec de prima razona.
E'n luec de trai degra dir trac,
mas Peire d'aiso gach no hac.
50Bernatz de Ventador valenç
dis e fallic eizamenz
en lo sieu chan verai e fi
qui comensa e dis aisi:
«Qan vei la lauzeta mover;
55
[p. 144]
d'aiso fai ben femnas parer
ma domna, per q'eu li retrai. »
Mas aquest parlars mal vai,
qar tersa persona pauzet
en luec de prim' e razonet;
60qar s'ell retrac hagues dich
nulls l'hagra jes contradich.
Ara dic aqi con vai cre:
ieu crei, tu cres, aquell cre,
mescre e recre aisi cor;
65mas dis Bernatz de Ventador
mal en cella sieua chanson:
«D'aiso que·m destrui e·m confon
totas l'autras en mescre ».
Mas Girautz de Borneill, qui be
70passet totz los bons trobadors,
segon lo dich d'homes mellors,
fallic en la chanson sa jen
q'aisi comensa: « Jen m'aten »,
e dis aisi con dirai:
75
[p. 145]
« Que·m trai vas tal, ieu sai,
qu'a la mia fe be·m cre »,
e aiso chascus savis ve.
Folquetz de Marseila le fis
fallic en sa chanson, e dis
80aisi: « Be·m plai e m'es jen
d'amic qu'en joi s'acen ».
D'aquest chan en la cobla quarta,
si con dic en cesta carta:
« E no·m semblon be
85qu'ieu sai e pens e cre ».
E en un autre sieu chantar
lo fez aquest cre pecar,
e dis aisi: « Sai e cre
ques cuciet far de me ».
90Encar en un autre son chan
fallic, si con doni semblan:
« Que l'us l'autre mal i ve
mas tan sai ieu e cre ».
E le valenç Peire Vidals
95qui fo trobaire molt cabals,
fallic en cre eizamen,

[p. 146]
si con dirai a prezen:
« E doncs pois tan l'am e la cre,
ja no i dei trobar mala fe ».
100En Rembautz qui d'Orenga fo
fallic en la seua chanso
q'aisi comença en vertat:
« Eizamen hai guerrejat »,
en cella cobla qui ditz jes:
105« Domna be sai si merces
quar no puesc far tan ric don co·us cove
d'amic qu'ieu am, e per tant no·m recre ».
E En Rembautz fallic encara
en sa chanson, e qui l'esgara
110la ditz hom: « Nuls e re no·m faill »
e dis: « Tan sufri grieu trabaill
qu'ieu a pauc no·m recre
mas aiso·m fai gran be ».
Tuit aquest trobador valen
115ieu dic q'an fallic malamen,
qar en loc de prim' an parlada

[p. 147]
tersa person' e razonada,
q'hom deu dir crei e recrei,
en prima person' e mescrei.
120Ara de sui, es, es vuoill dir,
per que nuls i puesca fallir
qar ja mant trobador plazen
i han fallit eizamen,
qar il no han fach esqiu
125de dir el indicatiu
del temps prezon en plural car,
si con auzirez razonar,
son, en la tersa persona,
en luec de prima qi·s razona
130sui el indicatiu prezen;
mas Folquetz le bos malamen
fallic el chantar que retrai,
e enaisi con vos dirai:
« True que m'esfortz de far una canson
135qui me resit d'aquest tormen on son ».
En luec de son, sui devia dir;

[p. 148]
so sapcha chascus ses fallir.
Q'hom lo deu variar jes
ieu sui, tu es, aquel es,
140plural nos em, vos etz, cill son,
qar el vai d'aital razon.
Ara vuoil dir de grazi,
sufri, parti, trahi, noiri.
Aisi en la persona prima
145la deu dir, cell qui s'aprima,
del preterit perfech singular
en l'endicatiu parlar;
e aicel qui no vol fallir
deu en tersa persona dir:
150partic, sufric, feric, trahic,
grazic, muric, vic e noiric;
mas En Folquetz trobaire fis
i fallic en son chan e dis
en una cobl' ab tal comensame:
155
[p. 149]
« On trobaretz mai tan de bona fe?
quant mai nuls hom se meteis no trai
son e sieu com ieu quis seru trai ».
Mas trahic deuri'aver retrach
si el volgues haver ben fach.
160E si alcus er demandatz
con pot anar aquest fatz,
pois que la rima cor en i,
que puesc' anar en ic aisi,
adoncs le prims deu respondre
165que alcuns no deu confondre
del parlar la drecha via
per rima qui obs li sia,
mas ell si deu percassar
de tal paraula trobar
170que la rima cora en i,
aisi con fai parti, sufri,
e qui no sia biaissada

[p. 150]
ni en nombre descordada,
ni en persona ni en temps,
175pois li er l'adretz ademps.
Ben sai q'hai gran ardimen dich
d'aiso q'eu hai contradich
lo dich q'aitan bon trobador
han dich, mas li entendedor
180d'aiso q'ieu hai dich m'amaran,
q'aitals paraulas aisi van;
e qui volgues ben esgarar
en tot l'autre grazit chantar
d'aquests meteis trobadors,
185si fos dels prims entendedors,
certanament maiors falsuras
i trobera ab drechuras.
Si aital trobador grazit
en lo lur chantar han fallit,
190chascus en lo sieu cor albir

[p. 151]
so q'hom pogues dels malvatz dir.
L'autra del verb parladura
no poiria dir sens rancura
ni ses granz afans e pena,
195mas esgaratz con s'amena
per los trobadors verais
en totz los lur chantars gais.
E si trobaretz alcun mot
qui per vos no s'entenda tot
200ab tot lo var' entendimen,
i metatz lo cor e la men;
e si vos no havetz poder
d'entendre celui e vezer,
ja no·us devetz vergoignar
205de los plus savis demandar,
q'asatz deu haver maior
vergoigna cel qu'a dezhonor

[p. 152]
jes de demandar s'atrai,
qu'aicel qui demandan vai,
210car nuls es qui sapcha tan
q'us autre no sapch' atrestan.
Doncs chascus en la sa obra
per aital razon se cobra,
quar cert ben fora fortz cauza
215q'us hagues en cor clauza
tota la sciens' ab lo sen;
mas ben crei que no ha talen
d'apenre qui no demanda
totas cellas res a randa
220las qals per se meteis no sab,
e qui d'aiso tem algun gab,
quar nulls pot saber per se sol
totas las res q'ama ni vol.
Per ço qu'ajatz maior menbransa,
225vos donarai aital semblansa

[p. 153]
del parlar q'en doas rimas cor
si con l'han dich li trobador,
si con leial, chascun, talan,
fin e chanson e vilan,
230e pot hom dir encar' aisi:
leiau, tala, vila e fi,
chanso; mas aquest parlar jes
con le primiers adretz no es.
Ara chascus entendeire
235a cui es sabers valeire
deu ben conoisser oimai
si con aquest parlars vai,
e con si deu aluoignar
abreviar e variar;
240e chascus qu'es fis trobaire

[p. 154]
no·l deu de sa rim' estraire
ni de la sa drecha via
per rima qui obs li sia.
E si ell comensa chanson
245deu continuar sa razon
enaisi com l'encomensa,
si ell no vol far fallensa;
car mai mi plai e agrada
razos ben continuada,
250que mot qan alcus los entresca
ab rimas e entrebesca;
e si en la tersa persona
l'encomens' e la razona,
tota d'aicella maniera
255que l'encomensa, l'enquiera;
e si em prim' o en segonda
tocha ops qu'aisi responda,

[p. 155]
e celui nombre q'el en ver
i comensa, deu mantener.
260E nulls perl proensal diga
alcun mot frances, qar eniga
es aital parladura dir
ab lo proensal, ses mentir;
e a chascun verb son conduch
265i don segon que l'ha construch,
per los oblics e per los retz
si con enquier lo sieu dretz,
con s'eschai en aluoignamen,
encar' en abreviamen.
270Eu voil qe visi barbarisme
no i meta ni solecisme,
tot que mant trobador prezat
hi an en lur chantar pauzat;
mas per aqo s'en escuzon
275qar qan alcus i fai lo son,
chantan lo pot abreviar,
si con se tain, e aluoignar.
Eu vuoill qe en la scrichura

[p. 156]
meta primamen sa cura.
280Encara sia perceubutz
que meta los accens agutz
e los greus si con s'eschai
en celui chantar qe fai;
en lonc chantar no s'aluoign
285mas ieu ami que se poign
de trobar razon tan gaia
e tan prima q'a totz plaia.
Oimai chascus entendenz,
deu saber veraiamenz
290qals es l'avinenz parlars
qu'es pro grazitz en chantars,
e si con lo deu retrar
le bos trobair 'e amenar,
e si con se deu penre gach
295el trobar de celui empach
de cui hai dit e parlat
e, mel q'ieu saup, razonat.
E per aiso finirai
mon Acort com mel sabrai,
300enaisi con l'encomensei,
qar, per cert, aisi far dei.
Si eu vuoill jes prezumir

[p. 157]
de ben lo mieu labor finir,
m'en torn vas lo seignor Dieu
305a lei d'ome de pecat grieu;
qar si dirai o hai ren dicha
qui per Lui sia contradicha,
Lui prec qe m'en deja donar
lo sieu perdon e autrejar.
310E soplei totz vos amans,
que qan vos a midon denans
seretz, dejatz clamar pro me,
qar ieu mi muer: « merce! merce! »,
e qar il mi donet conort
315e gieign de far aquest Acort.

Acabada es la Doctrina d'Acort pro- vincial e de vera e razonable locucio.


[p. 158]


(revised 24/05/2000 ) Terramagnino da Pisa.
Elena Pierazzo

Crediti | Info testo

Nome utente:

Password:


Registrati


Informatica Umanistica

Università di Pisa